Avui dia 5 de setembre -ara memòria de la beata Teresa de Calcuta- s'escauen els disset anys de la meva ordenació episcopal a la Catedral de Barcelona, amb els bisbes Pere Tena i Jaume Traserra, tots tres elegits pel Papa Joan Pau II per a ser bisbes auxiliars de l'Arxidiòcesi de Barcelona. I ja fa nou anys que, acollint una nova crida, he vingut a servir Urgell i Andorra. Faig meves les paraules del salmista: "Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat!" (He 10,9 citant el salm 40,8).
Sento vives les exigències de la vocació de bisbe que jo sempre he viscut com un "preparar els camins del Senyor" (Lc 1,76): Anunciar l'Evangeli amb total fidelitat i disponibilitat, treballar sempre per la comunió amb el Sant Pare i el Col•legi dels Bisbes, servei abnegat a la unitat de l'Església, rentar els peus a tothom i exercir sempre la misericòrdia, lliurar cada dia -renovadament- la meva persona i capacitats com en un desposori espiritual amb la meva Església diocesana, unió amb els preveres, diaques, religiosos i laics, Eucaristia i pregària per a la salvació del món, sofriments i creus perquè Jesucrist sigui conegut, estimat i servit, saviesa per a captar els nous signes del temps amb les seves exigències, treball pastoral sempre fet amb esperança i alegria en el cor i en els llavis, crear lligams d'amistat, viure amb austeritat i sense res meu, donar prioritat als pobres i als petits... Tot són dimensions del gran ideal de ser imatge viva del Bon Pastor enmig dels fidels que Ell mateix m'ha confiat. Us demano que pregueu per mi, i en la mesura del possible, que us animeu a secundar i ajudar aquest ministeri del bisbe, que ha estat regalat a l'Església.
Això reclamarà una vivència humil, confiada i joiosa de la pertinença eclesial, sentida i estimada com la família pròpia, o més que la família pròpia. De fet l'Església està formada pels qui segueixen i estimen Jesucrist radicalment, "més que al pare o a la mare" (cf. Mt 10,34-37). El ministeri del bisbe serà valorat i estimat -més enllà de la persona concreta que ens cau bé o no tant, que té relleu social, etc.-, si estimem l'Església i entrem en el seu misteri, per una gràcia de l'Esperit Sant. Hem de fomentar, avui més que mai, un sentit alt de pertinença a la comunitat eclesial. A finals de maig el Sant Pare Benet XVI demanava que els cristians "visquéssim intensament el sentit de pertinença a l'Església, que n'experimentéssim la seva bellesa, essent testimonis de l'esperança davant el nostre món". I reclamava que els moviments eclesials treballessin en sintonia amb la seva Diòcesi i que els laics no se sentissin només cooperadors distants dels sacerdots, sinó que assumissin les responsabilitats que els corresponen en la vida de l'Església.
De fet és tant important que els fidels preguin i estimin el seu bisbe! Que s'hi mantinguin sempre units, amb obediència cordial, l'acompanyin i secundin en el seu ministeri, i celebrin amb joia el jorn de la seva ordenació episcopal ja que la plenitud del sagrament de l'orde, el convertí en un do per a ells i per a tots. Gràcies per l'amor que ens regalem els uns als altres. Gràcies per la fe i els compromisos compartits. Ajudeu-me a ser el que estic cridat a ser, en Jesucrist!
